Biodansa i Codi Nou de PNL

En algunes societats xamàniques, quan una persona acudeix a un xaman amb algun dels símptomes d’allò que nosaltres hem anomenat depressió, el xaman comença el procés de sanació fent una pregunta: Quan vas deixar de ballar?

Isabel

Isabel estava en un procés de pèrdua de pes que era fonamental per a la salut. Sabia el risc que comportava seguir fent suportar al seu cos tots aquells quilos de càrrega i el seu metge els ho recordava una vegada i una altra. Tot i això, encara que ho entenia, seguia menjant desordenadament. Comprendre no sempre és suficient per canviar.

Jo l’acompanyava com a coach en aquest camí cap a l’objectiu proposat.

Isabel tenia tendència a donar voltes al voltant del seu problema ia analitzar-ne la conducta i la sensació que era incapaç d’aconseguir el que desitjava.

Un dia li vaig proposar de fer alguna cosa diferent, ja que ella mateixa havia vist que analitzar la situació no l’ajudava a canviar-la. Hi va estar d’acord.

Érem al meu despatx i li vaig demanar que s’aixequés i que s’imaginés que era en aquell lloc on sempre transgredia.

Va tancar els ulls i de seguida va abaixar el cap, va estrènyer la mandíbula, va arrufar les celles i va deixar caure les espatlles.

Aleshores li vaig demanar que sortís d’aquell espai i s’acostés on era jo.

Vaig posar una música molt vital i vaig començar a dansar amb ella al voltant d’aquell lloc on havia estat amb els ulls tancats.

A mesura que dansava, la seva fisiologia s’anava transformant.

Va acabar cansada però molt més dreta i somrient.

Li vaig demanar que tornés a situar-se en aquell espai on havia connectat amb la situació de transgressió i que tornés a imaginar que estava vivint aquell moment en què transgredia.

Integrant Biodansa i Codi Nou de PNL

Codi Nou de PNL

La manera d’ajudar-la va ser una integració de biodansa i codi nou de PNL. Tots dos treballen amb la fisiologia per millorar-ne l’estat.

Vaig descobrir el Codi Nou de PNL de la mà de John Grinder (Cocreador de la Programació Neurolingüística) que el va desenvolupar anys després de la creació de la PNL i que està constituït per models que atorguen una importància nova a l’inconscient en els processos de canvi .

A Codi Nou, el punt de palanca per al canvi, és la poderosa relació que hi ha entre la fisiologia i l’estat que té una persona quan està dins del context on es troba el desafiament que vol assolir o el problema que vol superar.

La idea central és que l‟automanipulació de la fisiologia pot conduir ràpidament a la generació d‟un estat d‟alt exercici.

Per a una primera degustació d’això, adona’t de què passa quan somrius en un moment de tensió o què passa quan estan a punt de saltar-te les llàgrimes si dirigeixes els teus ulls cap amunt. Accedir a les situacions que suposen un desafiament o un problema per a nosaltres des d’un estat de recursos, possibilita que trobem alternatives de conducta que semblen inexistents oa què tenim difícil accés quan afrontem aquestes situacions des d’un estat negatiu.

Per això, en el model de canvi de Codi Nou es treballa amb el canvi en la fisiologia del client per induir un estat positiu que servirà com a base, quan la persona s’enfronti al seu problema o desafiament, perquè hi pugui generar noves conductes més apropiades per al benestar. És a dir, canviant la fisiologia es pot optimitzar l’estat i, en fer front a les situacions des d’un estat òptim, trobem els recursos necessaris per donar la resposta més apropiada a cada situació.

El canvi és més efectiu i permanent com més queden influenciades les pautes inconscients.

Com que la producció típica de l’inconscient és metafòrica (somnis, poesia, dansa…) aquestes produccions són molt valuoses per treballar amb l’inconscient i ens ajuden a induir estats que ens dotin de recursos.

A través de les històries, els contes, la poesia, la dansa…la persona pot viure una experiència molt potent que actuï directament sobre les seves creences, percepcions, pensaments, emocions i corporalitat sense que se n’adoni ja que estem treballant a nivell inconscient.

Tot això, es potencia a la pràctica regular de la Biodansa.

La nostra societat sedentària ha acostumat els cossos a estar quiets i això ens pot conduir a una fisiologia rígida.

Com a cos i ment no funcionen aïlladament, la rigidesa al cos es tradueix en actituds també rígides davant la vida.

La ment i el cor es tensen, com ho fa el cos, i apareix el risc de la fallida perquè allò rígid és fàcil de trencar per la força d’alguns vents.

Hi ha molts patrons de conducta i de relació que es manifesten a través del moviment i que també es poden canviar a través del moviment.

Biodansa com a sistema d’integració

La Biodansa és un sistema dintegració de les experiències que, mitjançant exercicis que treballen amb la música i les diferents categories del moviment, estimula els aspectes saludables de la persona contribuint a restablir lharmonia entre ment, cos i cor.

Com la definia Ronaldo Toro, el psicòleg i antropòleg que la va desenvolupar, “és un sistema dintegració humana, renovació orgànica i reaprenentatge de les funcions originàries de la vida”

L’essència de la biodansa és la vivència. No es tracta d’interpretar què passa sinó d’integrar-ho a través del moviment utilitzant el poder transformador de la música per portar la persona a un estat de recursos que la connecta amb el seu potencial.

Aquella tarda de tardor al meu despatx, Isabel va combinar el format de canvi del codi nou de PNL amb la vivència integradora de la biodansa. Tot això va fer canviar el seu estat davant de la situació que vivia com a problemàtica i, quan va tornar a enfrontar-se a aquesta situació, va saber trobar noves alternatives d’acció que li van permetre assolir el seu objectiu.

Avui té una vida més sana i feliç.

Daniel

Daniel era al mateix despatx un matí de primavera i es resistia al dolor de la pèrdua.

Es trobava a les portes d’un duel i no volia travessar el llindar.

Era client meu de coaching executiu i em va explicar la seva preocupació per com aquesta situació estava afectant el seu exercici professional però sobretot el preocupava com estava afectant la seva vida.

Li vaig proposar de treballar-ho amb música i moviment i, encara que el va pacerar estrany, va estar d’acord.

Primer va deixar que el seu cos entrés en contacte amb una música específica amb què se sentia acompanyat en el seu estat actual i que el va ajudar a connectar amb les seves sensacions internes tenint una forta resposta emocional.

Després, vaig acompanyar-lo a dansar la situació que estava vivint amb altres músiques diferents que, progressivament, li van anar connectant amb un altre tipus de sensacions.

A mesura que dansava seguint les consignes, la seva fisiologia anava canviant: el seu cos es va redreçar i es va tornar més flexible, els seus moviments més expansius, el seu coll, al principi rígid, va començar a moure’s i, en acabar, un gran somriure es va apoderar del seu rostre.

• “Això és increïble”, em va dir.
• “Què és increïble?” li vaig preguntar jo i Daniel em va respondre
• “Que ara puc pensar en el mateix que fa només feia hora em feia sentir enfonsat i ara, tot segueix sent-hi però jo sento que floto”

Solucions simples

Les solucions simples poden resoldre situacions que creiem complexes i davant de les que ens sentim sense recursos.

Per això, als nostres cursos, donem una gran importància a la feina amb la fisiologia i proporcionem als nostres alumnes una potent “caixa d’eines” perquè puguin ajudar-se a si mateixos i ajudar els seus clients a optimitzar el seu estat davant dels problemes que vulguin solucionar i els reptes que vulguin assolir.

Per cert… has sentit una certa identificació amb les vivències d’Isabel o de Daniel aquells dies en què van ser a la consulta?

Si visquessis en una societat xamànica, acudiries avui al xaman a la recerca de sanació?

Si la teva resposta és sí… recorda la primera pregunta: Quan vas deixar de ballar?

PD Vull agrair a Raimon Espurz el seu feedback sobre aquest article i, molt especialment, la seva presència entranyable a totes les danses de vida que compartim. Gràcies també a John Grinder i Carmen Bostic per l’experiència de dansar amb excel·lència a la corda fluixa dels reptes.