Última actualización: 30 de setembre de 2022
Mapes i territoris a PNL
El peó trobat de Berta
La PNL parteix d’una sèrie de pressuposicions la importància de les quals no es basa en la certesa o falsedat sinó exclusivament en la utilitat. Una pressuposició de la PNL és que la realitat (el territori) és diferent de la meva experiència de la realitat (el mapa)
Pilar Morales
PNL: mapa i territori (Pilar Morales)
El primer record que tinc de la Berta és la seva presència a la meva classe de Practitioner, asseguda a primera fila, a prop de la porta de vidre que donava al pati per on entrava la llum. Recordo els seus ulls molt oberts i la seva mirada profunda i interessada per tot el que passava.
En aquests ulls i en aquesta mirada jo veia la curiositat ericksoniana que em sembla imprescindible com a actitud dels practicants de PNL. És la preciosa mirada de qui assumeix el repte de llançar-se a l’aventura que suposa tant el mateix autodescobriment com l’acompanyament a altres persones en els processos de canvi i excel·lència.
Obertura, Curiositat i desafiament
Ara que escric això sobre la curiositat als ulls de la Berta ha vingut fins a mi un divertit record d’un dels moments especials que he compartit amb John Grinder.
Estava amb ell, prenent un cafè a Bilbao. Uns mesos abans, mentre repassàvem els fulls d’avaluació dels alumnes que havien participat en la certificació en coaching que va tenir lloc a Sitges, vaig comentar a John el meu desig de participar al curs que Richard Bandler impartiria a Madrid. John em va animar a fer-ho i, mentre preníem aquest cafè a Bilbao, jo li estava explicat la meva experiència i com havia intentat reproduir (per cert, sense èxit) el ràpid moviment de celles que feia Bandler i que jo havia identificat com un patró hipnòtic que volia provar. John em mirava divertit mentre li explicava la lluita amb les celles, davant del mirall, intentant reproduir el frenètic moviment de Bandler i, quan vaig acabar, em va dir: “Amb la teva veu, no necessites moure les celles per conduir al trànsit però està bé que vulguis descobrir què passa si ho fas”.
L’obertura, la curiositat i la capacitat d’assumir i gaudir del desafiament són algunes de les habilitats que més he vist valorar Grinder als practicants de PNL.
Jo acostumo a recomanar als nostres alumnes de Practitioner a PNL que converteixin en una actitud la frase de Milton Erickson “ No sé què passarà i sento una gran curiositat per descobrir-ho ”.
No podem estar segurs de què passarà quan treballem amb algú ni tan sols de què passarà quan treballem amb els nostres propis processos perquè, com deia Virgina Satir, “ cada persona és un miracle irrepetible ”.
El mapa no és el territori
Com diem els “penellistes”, una cosa és el mapa i una altra el territori. Sobre una mateixa realitat les persones tenim diferents percepcions i fins i tot els mateixos mapes poden variar amb el temps i els contextos.
Un dels grans aprenentatges del Practitioner és aprendre a treballar amb aquestes percepcions per millorar la vida. Alguns practicants de PNL ho aconsegueixen. Berta ho va fer i va portar la frase d’Erickson a actitud. Un temps després que el Practitioner hagués acabat, vaig quedar amb ella per prendre un cafè.
Em va comentar llavors una interessant experiència que havia viscut uns dies abans sobre la pressuposició del mapa i el territori a PNL. Parlava sobre els diferents significats que podem donar a les mateixes evidències, les diverses interpretacions possibles sobre una mateixa realitat, els mapes infinits que es poden fer d’un mateix territori…
Aquell matí, mentre ens acabàvem el te i el meu cafè, vam decidir que escriuríem aquest article. Et deixo amb l’experiència de la Berta.
El peó trobat (Berta Pintre)
Al matí, de camí a la meva nova feina, passo caminant davant d’un magatzem de ferralla. Es tracta d’un lloc on hi van diverses persones amb carros de supermercat plens de materials metàl·lics que han recollit.
Un d’aquests matins vaig passar per la porta del magatzem, com feia, vaig mirar cap a dins i vaig seguir el meu camí. A prop de la porta, a terra, vaig veure un peó d’escacs. Vaig passar, el vaig mirar i vaig seguir caminant. Uns metres més cap al meu destí, vaig parar i vaig girar. Em vaig acostar al peó, em vaig ajupir, el vaig agafar i me’l vaig posar a la butxaca. ¡Era un senyal!
Quan vaig arribar al meu lloc de treball, em vaig acomodar a la cadira i vaig encendre l’ordinador. Mentre arrencaven els programes, vaig treure el peó de la meva butxaca i el vaig mirar.
Mapa 1
En aquell moment es va acostar un company i em va dir, Bon dia! Bon dia, li vaig contestar, Mira el que m’he trobat. Li vaig mostrar el peó i el va agafar, ¡Un peó! Sí, vaig contestar. Encongint les espatlles li vaig dir, No sé res d’escacs… però tinc la sensació que trobar-me aquest peó és un senyal. Ell va somriure i em va dir, “Els peons són els que obren la partida”.
Mapa 2
Al migdia, vaig tornar a treure el peó de la meva butxaca i el vaig mirar. També vaig mirar el meu nou cap, assegut al meu costat treballant. Li vaig dir, Perdona, t’hi vull mostrar una cosa. Què!, em va dir. Mira el que m’he trobat aquest matí, vaig dir oferint-li el peó. Saps jugar als escacs? Em va preguntar. No, no he jugat mai, li vaig dir. “Doncs, els peons són els que se sacrifiquen per les peces importants”.
Mapa 3
L’endemà em vaig aventurar a acostar-me a un altre company amb qui fins ara només ens havíem saludat, i li vaig dir, Mira que em vaig trobar ahir, i em va contestar, Un peó. Aleshores li vaig preguntar, a tu que et suggereix? Se’l va estar mirant una estona, en silenci, i em va preguntar, saps jugar als escacs? No, li vaig respondre. Doncs deuries, és molt interessant. Després d’un curt silenci em vaig acomiadar d’ell i vaig tornar al meu lloc.
Al cap de mitja hora vaig rebre un correu electrònic amb assumpte Peó. Era del company que de moment només saludava. Vaig obrir el correu i vaig trobar un enllaç a un web. Vaig seguir l’enllaç i es va obrir una pàgina que parlava del peó passat. Em vaig posar a llegir amb curiositat. El peó passat és un peó que quan passa de la vuitena fila té opcions de coronar-se reina. Quan vaig acabar de llegir, em vaig recolzar a la cadira i vaig tirar el cap enrere. Vaig fer una respiració profunda i em vaig preguntar què vol dir ara per a mi el peó trobat? I, allò que és més important, quin significat pot ser més útil per a mi i per a la meva vida?
Ampliant el meu mapa del món
El Practitioner a PNL em va ensenyar la diferència que per a la PNL hi ha entre el mapa i el territori. Vaig aprendre a ampliar el meu mapa del món, la meva percepció de les situacions que pugui viure i la importància d’estar oberta a múltiples significats. Cada experiència pot ser viscuda amb la mateixa actitud amb què vaig acollir la figura d’escacs que va venir a trobar-me aquell matí.
El peó que vaig trobar em va donar molt de joc per conèixer els companys de la meva nova feina i el meu nou cap.
Conèixer els seus mapes sobre el peó em va servir per saber-ne una mica més i així poder comunicar-me i relacionar-me millor, sabent com era el seu mapa sobre els escacs.
D’altra banda, les interpretacions de la realitat (del territori) van ser tres regals magnífics.
Aquell matí, en agafar el peó del terra jo vaig pensar Un peó és ser un més de tants i això no em va fer sentir gaire bé. En aquell moment de la meva vida, aquest era el meu mapa del territori “treball” i això em feia sentir desorientada i amb poques forces.
Gràcies a les respostes dels meus companys vaig poder ampliar el meu propi mapa, acostar-me més al territori a PNL, i trobar perspectives molt més útils i positives per seguir el meu camí professional, obrint noves partides i amb la motivació de coronar-me reina.
Com a conclusió oberta (Pilar Morales)
Quin és el mapa “veritable” sobre el peó? Des del punt de vista de la PNL, tots són vertaders.
En una ocasió, mentre era a Màlaga impartint un curs a practicants de PNL, una persona es va acostar a mi al descans i em va comentar com li agradava la meva ciutat. Em va dir que molts anys enrere, quan va acabar la seva carrera, va visitar Barcelona amb la intenció d’explorar les seves possibilitats per exercir-hi la seva professió. Va desistir de l’intent en veure la competència que trobaria, “la quantitat i qualitat” dels professionals que hi exercien. “Em vaig adonar que en una ciutat tan gran ningú no s’adonaria que jo existia” em va comentar.
Havia tornat a casa amb el somni arrugat a la butxaca de l’ànima i seguia portant-lo allà després de tants anys. Mentre escoltava aquesta història, en vaig recordar una altra que m’havien explicat feia molt de temps.
Era la història d’una jove estudiant de Filologia, acabada de llicenciar, que també va triar la meva ciutat com a lloc per a la seva vida. Va arribar amb el títol i la il·lusió sota el braç i, després d’uns mesos sense trobar la desitjada feina, uns amics la van acompanyar a un mirador des del qual es pot contemplar una magnífica vista de Barcelona.
Mentre veia com la ciutat s’estenia amb el mar com a horitzó infinit ella va pensar “En una ciutat tan gran, segur que hi ha un lloc per a mi” Vint anys després, exerceix aquí la seva carrera, té una preciosa família, un somni realitzat i una vida feliç.
Per a la PNL el mapa no és el territori
Des del punt de vista de la PNL, els nostres “mapes” del món són molt més responsables de com interpretem la realitat i reaccionem davant d’ella que la pròpia realitat (territori).
És molt possible que, conèixer els mapes dels seus companys, ajudés Berta a comprendre les seves actituds i també a millorar la seva comunicació amb ells, cosa que sol suposar una millora en la relació. D’altra banda, conèixer aquests mapes és també una oportunitat per a la Berta d’ampliar el seu propi mapa sobre els “peons” i descobrir quin és més útil per a la seva vida.
Expandir els nostres mapes del món és la forma més efectiva que conec de trobar la millor resposta per a les situacions que se’ns presenten a la vida.
Quin és, per a tu, el mapa més útil del peó de Berta? Aquesta resposta, que deixem per a tu, és el que ens interessa més a tots els practicants de PNL des del punt de vista de la Programació Neurolingüística.
Pilar Morales
Directora d’Adaptic Institute
