Les Preguntes en Coaching: la resposta inevitable

Les preguntes en Coaching

Les Preguntes en Coaching

Les persones difícilment podem no respondre a les preguntes (conscient o inconscientment) i aquí resideix una de les seves potencialitats: la capacitat de les preguntes en coaching per generar estats.

Pilar Morales

Temps de lectura estimat: 6 minuts

Charleville

Una tarda d’agost d’un estiu llunyà, una versió molt jove de mi passejava per la ciutat de les titelles. Charleville em semblava una ciutat de conte i l’espectacle d’aquells preciosos ninots de fusta de què havia gaudit al llarg del dia havia despertat dins meu un conegut desig de buscar una cafeteria càlida i silenciosa i començar a escriure. No em va costar gaire trobar-la i allà, en una petita taula en la qual just cabia un cafè i la meva llibreta, vaig començar a deixar que les paraules fossin dibuixant una història mentre queia la tarda…

Les preguntes en Coaching-charleville

El conte: Buscant les tisores

Hi havia una vegada un titella penjada dels fils d’una existència còmoda. Va aprendre tan bé a seguir les instruccions que venien de la part alta que va arribar a creure que, aquestes instruccions, eren els seus desitjos. Un dia es va adonar que hi havia persones que es movien sense fils i va desitjar poder fer el mateix. Aquell dia es va complicar una mica la seva existència perquè es va fer conscient de la seva insatisfacció i va començar a dirigir la seva mirada cap a aquests fils que la mantenien lligada a una voluntat invisible. Va intentar deixar-se anar però no va poder. Va passar per allà un caminant que es movia amb lleugeresa i amb una gràcia subtil, gaudint de cada pas, com si no tingués pressa però tampoc perdés el temps… semblava una persona feliç. La titella li va cridar:

  • Senyor, senyor! ¿Em pot ajudar?
  • A què? – li va preguntar el caminant
  • A deixar-me anar d’aquests fils – va respondre tristament
  • I què és l’important d’això per a tu?
  • Ser lliure, senyor! Si us plau, pot deixar-me anar?
  • I què faràs amb la teva llibertat quan jo desaparegui?
  • No ho sé – va dir sorpresa el titella

El caminant es va acostar una mica més i va acariciar lleument els fils mentre somreia i seguia parlant.

  • Potser, si jo et deixo anar, no desenvoluparàs la força necessària per a mantenir-te en peu quan ja no tinguis fils… Potser és millor que la meva ajuda consisteixi en acompanyar-te mentre et deixes anar tu.
  • És que jo no puc, senyor. Porto tot el dia intentant-ho…
  • I com has intentat deixar-te anar fins ara?
  • Amb molta força! He mirat molt els fils i he fet molta força cap avall a veure si es trencaven… però crec que són masses!
  • Que interessant, aquest descobriment! Potser tinguis raó i no sigui una bona idea trencar-los tots alhora.

La titella va somriure, per primera vegada, en adonar-se que havia après alguna cosa amb els seus intents encara que fins a aquest moment no s’havia adonat. Potser fos millor anar de fil a fil .. És clar! Un per un… va pensar.

  • Què més has aconseguit fins ara amb els teus intents? – va seguir preguntant el caminant.
  • Doncs… cansar-me i poca cosa més.
  • Ets una titella molt persistent. Això està molt bé i potser jo pugui ajudar-te a trobar una forma més útil d’aprofitar aquesta qualitat. ¿Cap a on has dirigit la teva atenció fins ara en el teu intent de alliberar-te dels fils?
  • ¡Cap amunt! Només he mirat els fils tot el temps! – Va dir el titella de forma emfàtica doncs estava començant a animar-se per efecte d’aquella conversa en la que acabada de descobrir que havia après una cosa molt important sobre els seus intents i a més el caminant li havia fet adonar que la seva persistència podia ser una gran aliada per aconseguir el seu desig de llibertat.
  • Molt bé- va respondre el caminant – i, pel que m’has dit, dedueixo que per aquí dalt ja no deu haver-hi molt més a descobrir. I si mires cap a altres llocs…?
Preguntes-en-Coaching-conte

La titella estava cada vegada més entusiasmada. La decepció inicial va anar cedint cap a la curiositat i el cansament que sentia quan va veure apropar-se al caminant es va anar transformant en una sensació d’energia interna, amb moltes ganes de descobrir què li esperava a cada pas, a cada pregunta del caminant… Va començar a mirar en altres direccions i no va poder contenir un crit d’alegria i sorpresa quan va veure que, a molt poca distància d’ella però en un angle de visió al què no accedia al focalitzar la seva atenció en els fils, hi havia una sorpresa meravellosa:

  • Oh! Unes tisores!
  • Creus que poden ser-te útils per aconseguir el teu desig?
  • És clar que sí!
  • ¿I què faràs per acostar-te a elles?

La metàfora: Les Preguntes en Coaching, resposta inevitable

Aquesta vella història inacabada que va començar una tarda d’estiu a Charleville, podria ser una metàfora de com en el context de les preguntes en coaching es crea un entorn favorable per al canvi personal.

T’has adonat de quin és el principal recurs que utilitza el caminant per ajudar a la desolada titella?

Com la titella de Charleville, les persones difícilment podem no respondre a les preguntes (conscient o inconscientment) i aquí resideix una de les seves potencialitats: la capacitat de les preguntes en coaching per generar estats.

Si jo m’interesso ara per quina és l’experiència més gratificant que has tingut en l’última setmana, tu ment posarà en marxa els ajustos interns necessaris que li permetin entrar en l’estat apropiat per connectar amb el que li resulta gratificant de viure.

Per això diem que no hi ha respostes inadequades del client sinó preguntes en coaching inadequades ja que les respostes s’adaptaran a les preguntes. Per exemple, si el caminant li hagués preguntat a la titella per què aquests fils són tan forts i tan difícils de trencar, el seu “cervell” de fusta hauria trobat multitud de respostes que justifiquessin la impossibilitat d’aconseguir el seu desig. De la mateixa manera, al preguntar des de quins nous angles pot començar a mirar, l’està posicionant correctament per a veure la situació des d’una perspectiva diferent a la que manté la situació problemàtica i descobrir… unes fantàstiques tisores!

Ajudar a les persones a què es facin les preguntes més útils és el secret més potent de l’èxit en un procés de coaching ja que, la qualitat de les respostes dependrà de la qualitat de les preguntes. Aquesta és la importància de les preguntes en coaching.

L’entrenament en l’art i la tècnica de la pregunta és fonamental per al coach i a això dediquem el nostre esforç i la nostra il·lusió en tot el procés formatiu dels nostres alumnes. ¿No és fantàstic aprendre a preguntar de manera que els obstacles es converteixin en recursos? Benvingut al fascinant univers de la potencialitat humana.

Deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.