Treballar amb PNL – Quan a una fada se li mullen les ales

Treballar amb PNL

Treballar amb PNL: quan a una fada se li mullen les ales

Treballar amb PNL és recórrer el camí que separa l’estat actual en què es troba una persona de l’estat desitjat en què es vol trobar.

Pilar Morales

Temps de lectura estimat: 8 minuts

Començant a treballar amb PNL

Fa anys vaig viure una bella experiència que es va iniciar amb la següent declaració d’estat actual (moment en què s’inicia el treball amb PNL). La persona que va escriure les següents línies i a la qual anomenarem Blava perquè, en aquells moments, s’identificava amb aquest color, es sentia “una fada amb les ales mullades

Creia que la seva missió a la vida era portar alegria i consol allà on fes falta i això, pensava, no pot fer-se “amb les ales mullades”.

Treballar amb PNL

Amb aquestes paraules “dibuixava” el moment que vivia…

Jo vaig ser fada un dia…

Encara guardo cartes d’un altre temps que sempre començaven dient “Bon dia, petita fada”

M’he reconegut en altres paraules, he recordat la meva essència i m’he adonat que he perdut la màgia que abans m’acompanyava… Què passa quan la pluja de l’ànima mulla les ales d’una fada? Pot un fada seguir vivint quan ja no pot volar?

Si no existís la memòria, si l’oblit fos possible, pot ser que la vida fos més fàcil, menys dolorosa.

Avui escric perquè necessito companyia, la companyia de les paraules, segurament l’única que queda quan ja has perdut totes les altres companyies. Com es poden perdre tantes coses? Com es perd el que estimem quan l’estimem tant? Quin cansament deixen en l’ànima tantes pèrdues…!

Necessito sentir…

Que hi ha un univers d’autenticitat més enllà d’aquest món de mentides i de trampes, on ningú diu el que sent i tots pensen el que diuen però no diuen el que pensen.

Hi ha d’haver un espai, en algun lloc, on no perdin sempre els que més estimen, els que intenten jugar net, els que creuen que embrutar l’amor és el pitjor atemptat a la vida.
Hi ha d’haver un univers on la hipocresia no sigui supervivència, on es pugui estimar sense por i on els que et volen no tinguin por a l’amor i a la vida.

Si més no, ha d’existir un mar que aculli totes les llàgrimes perquè siguin alguna cosa bella i no només dolor que es desborda. Un mar que faci blaves les tristeses i on el sol no cremi l’ànima.

Hi hauria d’haver…

Un bosc on poden amagar-se les fades tristes perquè ningú vegi la seva tristesa. Elles han de repartir alegria i consol, no poden permetre que el món vegi les seves llàgrimes.

I, si no existeix realment el bosc de les tristeses, tampoc haurien d’existir les fades tristes. Pel seu propi bé, haurien de ser sacrificades. El món trobaria aviat l’excusa per ennoblir la matança. Ho ha fet ja moltes vegades i, un cop més, el botxí faria el paper de víctima i a ple pulmó reclamaria justícia i a crits parlaria sense treva del seu sofriment mentre condemna al més fràgil sense dret a defensa, sense dret a res. El més fràgil sempre és el que més estima i, el que més estima, és sempre el més fort i mai el més dur. Tan fort que mentre se li esquerda l’ànima, el dolor es fa silenci i no entén de retrets.

Si ja ningú creu en la màgia, en l’amor, en el misteri de la pell que es crema i no mata… si sempre ha de morir el sentiment… també haurien de morir les fades.

Quan a una fada se li mullen les ales és millor que es mori.

Van passar els mesos i, un dia, la fada Blava va decidir sortir d’aquest bosc de les tristeses per començar a treballar amb PNL i ho va fer endinsant-se al bosc de la PNL.

Després de treballar amb PNL en el curs de Practitioner

Va arribar arrossegant les seves ales mullades i poc després, després de la meravellosa experiència d’aprenentatge del Practitioner en PNL, la mateixa persona escrivia com havia après a assecar les ales mullades:

Són tantes les coses…

Que podria escriure que m’adono que he anat integrant la PNL a la meva vida d’una manera tan subtil que gairebé em sembla màgica. És com si hagués deixat fluir el que anava aprenent i cada ensenyament s’hagués anat col·locant suaument en el millor lloc.

També m’adono que això ha fet que la meva vida sigui millor.

Avui torno a sentir-me una fada. Si les meves ales es van mullar un dia, la PNL m’ha proporcionat un bon barnús o potser m’hagi ensenyat el camí per buscar a l’armari de la meva vida on era guardat aquest barnús que tan bé seca les ales mullades. Em>

No crec que, “quan a una fada se li mullen les ales és millor que es mori”

Ara estic convençuda que, “quan a una fada se li mullen les ales” el millor que pot fer és buscar en el seu armari de recursos un bon barnús per assecar-les i, “quan estigui bé per a ella”, tornar a volar…

Treballar amb PNL - Estat desitjat

Com es va passar de l’estat actual (EA) a l’estat desitjat (ED)?

En primer lloc, m’agradaria destacar que la fada Blava va descriure la seva experiència en clau de metàfora i la metàfora és el llenguatge de l’inconscient. Els processos de canvi són molt més ràpids i permanents quan es treballa amb l’inconscient.

Com s’aconsegueixen canvis interns tan potents al treballar amb PNL?

Bàsicament al treballar amb PNL el que fem és modificar l’estructura de l’experiència. A la vida de la nostra fada, el que anomenem “realitat” no va canviar. El que sí va canviar va ser la seva mirada… la seva manera d’interioritzar aquesta realitat.

Al treball amb PNL, el que ens interessa fonamentalment és com ens passen les coses: el més important és com estructurem una experiència, no el seu contingut.

El procés d’interiorització de la fada Blava havia generat un programa intern poc potenciador per a ella en el qual estava ofegant la seva vida.

Amb tècniques de PNL viscudes i apreses en el Practitioner (primer nivell de formació en PNL), va anar desmuntant les diferents generalitzacions que hi havia en les seves primeres afirmacions mitjançant preguntes de Metamodel (un dels primers models desenvolupats per John Grinder i Richard Bandler) que permeten completar el puzle d’una informació rebuda per modificar-lo després de manera que les creences limitants que ofegaven l’ànima i mullaven les ales, passessin a ser potenciadores. D’aquesta manera, la idea de fracàs es va anar substituint per la d’aprenentatge i la nostra fada va començar a vivenciar la seva experiència interna d’una manera més positiva.

A la part central del seu treball amb si mateixa, va començar a descobrir amb quines imatges, sons i sensacions construïa els seus pensaments. Un cop localitzades les imatges, els sons i les sensacions va descobrir que, amb tècniques de PNL, podia transformar-los.

Canviar la seva mirada interna mitjançant el treball amb PNL

Treballar amb PNL - Integració experiència

En definitiva, es va adonar que hi havia una altra forma de relacionar-se amb les seves experiències molt més potenciadora i que li permetria tornar a volar.

El més sorprenent per a ella, que va arribar a treballar amb PNL amb les ales mullades de tristesa, va ser que tot això ho va fer sense dolor. Va passar de la tristesa a l’esperança sense gairebé adonar-se’n, sense endinsar-se en el contingut de les seves afirmacions, revivint el que ja havia viscut d’una manera que li permetia canviar la vivència “sense tocar-la“, com ella deia per explicar que no s’havia enfrontat a continguts dolorosos com, al principi, havia pensat que hauria de fer.

Va descobrir que tenia tots els recursos que necessitava, que la seva pròpia vida l’havia fet rica en aquests recursos i que només havia d’aprendre a buscar-los… canviar la seva mirada interna, la seva manera d’estructurar la “realitat”.

Deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.