Les Preguntes en Coaching

Desvetllant el Poder de Generar Estats a través de la Indagació

Actualizat: 29 de juny de 2024

Les persones difícilment podem no respondre a les preguntes (conscient o inconscientment) i aquí resideix una de les seves majors potencialitats: la capacitat de les preguntes en coaching per generar estats.

Pilar Morales

Charleville

Una tarda d’agost d’un estiu llunyà, una versió molt jove de mi passejava per la ciutat dels titelles. Charleville em semblava una ciutat de conte i l’espectacle d’aquells preciosos ninots de fusta de què havia gaudit al llarg del dia havia despertat dins meu un conegut desig de buscar una cafeteria càlida i silenciosa i començar a escriure.

No em va costar massa trobar-la i allà, en una petita taula en què tot just hi cabia un cafè i la meva llibreta, vaig deixar que les paraules anessin dibuixant una història mentre queia la tarda…

El conte: Buscant les tisores

Hi havia una vegada una marioneta penjada dels fils d’una existència còmoda. Va aprendre tan bé a seguir les instruccions que venien del capdamunt que va arribar a creure que, aquestes instruccions, eren els seus desitjos. Un dia es va adonar que hi havia persones que es movien sense fils i va desitjar poder fer el mateix. Aquell dia es va complicar una mica la seva existència perquè es va fer conscient de la seva insatisfacció i va començar a dirigir la seva mirada cap a aquests fils que la mantenien lligada a una voluntat invisible. Va intentar deixar-se anar, però no va poder. Hi va passar un caminant que es movia amb lleugeresa i amb una gràcia subtil, gaudint de cada pas, com si no tingués pressa però tampoc perdés el temps… semblava una persona feliç.

La marioneta li va cridar:

• Senyor, senyor! em pot ajudar?
• A què?- li va preguntar el caminant
• A desfer-me d’aquests fils – va respondre tristament
• I què és l’important d’això per a tu?
• Ser lliure, senyor! Per favor, ¿pot ajudar-me?
• I què faràs amb la teva llibertat quan jo desaparegui?
• No ho sé – va dir sorpresa la titella

El caminant es va acostar

una mica més i va acariciar lleument els fils mentre somreia i seguia parlant.

• Potser, si jo et deixo anar, no desenvoluparàs la força necessària per mantenir-te en peu quan ja no tinguis fils… tal vegada sigui millor que la meva ajuda consisteixi a acompanyar-te mentre et deixes anar tu.
• És que jo no puc, senyor. Vaig estar tot el dia intentant-ho…
• I com has intentat deixar-te anar fins ara?
• Amb molta força! He mirat molt els fils i he fet molta força cap avall a veure si es trencaven… però crec que són masses!
• Que interessant, aquest descobriment! Potser tinguis raó i no sigui una bona idea trencar-los tots alhora.

La marioneta va somriure

per primera vegada, en adonar-se que havia après alguna cosa amb els seus intents tot i que fins aquell moment no se n’havia adonat. Potser fos millor anar de fil en fil… És clar! Un per un… va pensar.

• Què més has aconseguit fins ara amb els teus intents? – va continuar preguntant el caminant.
• Doncs… cansar-me i poca cosa més.
• Ets una marioneta molt persistent. Això està molt bé i potser jo pugui ajudar-te a trobar una forma més útil d’aprofitar aquesta qualitat. ¿Cap a on has dirigit la teva atenció fins ara en el teu intent d’alliberar-te dels fils?
• Cap amunt! Només he mirat els fils tot el temps!- Va dir la titella de forma emfàtica ja que estava començant a animar-se, per efecte d’aquella conversa en què acabava de descobrir que havia après una cosa molt important sobre els seus intents, i a més el caminant li havia fet adonar-se que, la seva persistència, podia ser una gran aliada per aconseguir el seu desig de llibertat.
• Molt bé- va respondre el caminant – i, pel que m’has dit, dedueixo que per aquí dalt ja no hi ha d’haver gaire més que descobrir. I si mires cap a altres llocs…?

La titella estava cada vegada més entusiasmada.

La decepció inicial va anar cedint pas a la curiositat i el cansament que sentia quan va veure acostar-se al caminant es va anar transformant en una sensació d’energia interna, amb moltes ganes de descobrir què l’esperava a cada pas, a cada pregunta del caminant…

Va començar a mirar en altres direccions i no va poder contenir un crit d’alegria i sorpresa quan va veure que, a molt poca distància d’ella però en un angle de visió al qual no accedia en focalitzar la seva atenció en els fils, hi havia una sorpresa maravellosa:

• Oh! Unes tisores!
• Creus que poden ser-te útils per aconseguir el teu desig?
• És clar que sí!
• I què faràs per acostar-t’hi?

La metàfora : Les Preguntes en Coaching, resposta inevitable

Aquesta vella història inacabada que va començar una tarda d’estiu a Charleville, podria ser una metàfora de com en el context de les preguntes en coaching es crea un entorn favorable per al canvi personal.

T’has adonat de quin és el principal recurs que utilitza el caminant per ajudar a la desolada marioneta?

Com la titella de Charleville, les persones difícilment podem no respondre a les preguntes (conscient o inconscientment) i aquí resideix una de les seves majors potencialitats: la capacitat de les preguntes en coaching per generar estats.

Si jo m’interesso ara per quina és l’experiència més gratificant que has tingut en l’última setmana, tu ment posarà en marxa els ajustos interns necessaris que li permetin entrar a l’estat apropiat per connectar amb el que li resulta gratificant de viure.

Respostes o preguntes inadequades?

Per això diem que no hi ha respostes inadequades del client sinó preguntes en coaching inadequades ja que les respostes s’adaptaran a les preguntes. Per exemple, si el caminant li hagués preguntat a la titella per què aquests fils són tan forts i tan díficils de trencar, el seu “cervell” de fusta hauria trobat multitud de respostes que justifiquessin la impossibilitat d’aconseguir el seu desig. De la mateixa manera, en preguntar-li des de quins nous angles pot començar a mirar, l’està posicionant correctament per veure la situació des d’una perspectiva diferent a aquella que manté la situació problemàtica i descobrir… unes fantàstiques tisores!

Ajudar les persones a que es facin les preguntes més útils és el secret més potent de l’èxit en un procés de coaching ja que, la qualitat de les respostes, dependrà de la qualitat de les preguntes. D’aquí la importància de les preguntes en coaching.

L’entrenament en l’art i la tècnica de la pregunta és fonamental per al coach i a això dediquem el nostre esforç i la nostra il·lusió en tot el procés formatiu dels nostres alumnes. No és fantàstic aprendre a preguntar de manera que els obstacles es converteixin en recursos? Benvingut al fascinant univers de la potencialitat humana.

Pilar Morales
Direcció d’Adaptic Institute