El Poder de les Metàfores en PNL
Un Viatge Respectuós cap al Canvi i la Transformació
Actualizat: 22 de gener de 2024
Conduir el meu interlocutor a la direcció desitjada mitjançant una metàfora és una intervenció poderosa i respectuosa alhora, ja que permet que sigui el propi inconscient de la persona qui prengui de la metàfora els significats més ecològics i útils en aquell moment de la seva vida .
Pilar Morales
Metàfores
Les metàfores en PNL s’engloben en allò que anomenem PNL específica (segon nivell de la nostra “TORRE DE LA PNL” ) formada per les tècniques de PNL que serveixen per assolir objectius diferenciats i específics. També podríem dir que és un afegit a la hipnosi ericksoniana, ja que les metàfores eren utilitzades habitualment per Milton Erickson per afavorir la comunicació amb l”inconscient.
Tant amb els pacients com amb els alumnes, Erickson va ser un gran contador d’històries.
Aquest segon nivell se sustenta a la base de la torre constituïda per l’empatia, el calibratge, el metamodel del llenguatge i la correcta definició d’objectius i utilitzarem tot això per construir o triar les històries que lliurarem al client, així com per transmetre-les .
Les metàfores són la veu de l’inconscient. Per això, en aquesta imatge la fletxa s’adreça tant a la papallona (que simbolitza la metàfora) com al cofre del tresor que representa l’accés a l’inconscient.
Metàfores, mapes i territoris
El MAPA no és el TERRITORI
A l’article de Presuposicions de la PNL expliquem la pressuposició que el mapa no és el territori.
Ens movem al món amb representacions de la realitat (mapes) que no són la realitat en si mateixa (territori)
El llenguatge també és un mapa de la realitat: quan dic o llegeixo la paraula “flor”, mitjançant aquest símbol lingüístic de 4 lletres, m’estic referint a determinats tipus d’element de la natura.
Les paraules poden tenir múltiples significats. El seu “significat oficial”, és a dir, el fragment de realitat (territori) a què es refereix cada paraula (mapa), és aquell que es troba al diccionari de la llengua. No obstant això, és possible utilitzar una paraula, i de fet sovint ho fem així, amb un significat diferent del que figura al diccionari. Els poetes ho fan contínuament. Si tenim en compte que, com diu el refrany popular, tots tenim una mica de poetes, podrem observar que ens comuniquem habitualment en clau de poesia. Quan fem això, estem emprant la paraula amb un significat metafòric. Per exemple, puc dir que “ porto un dia de mil dimonis ”.
Hipnosi i metàfores
Ja sabem que la ment funciona a diferents nivells de consciència. En aquest sentit, diferenciem dos tipus de processos: conscients i inconscients.
Podem considerar les metàfores com una part del procés hipnòtic ja que faciliten:
- La desconnexió dels processos conscients
- L’associació a l’experiència interna
L’estat hipnòtic facilita que el conscient no exerceixi crítica ni resistència. La resistència té un efecte de filtre sobre l’assimilació de nous conceptes. Emprant metàfores en la comunicació s’afavoreix la no participació conscient.
La metàfora facilita l’aprenentatge analògic recuperant la disposició infantil d’assimilació (sense la participació activa del pensament lògic, sense dubtar, sense esforç, amb motivació, amb intel·ligència natural…) És el tipus d’aprenentatge de la primera infància amb què comencem a caminar, a parlar…
Podem dir que les metàfores expressades per una persona són la veu del seu inconscient.
Per això, comunicar-se en clau metafòrica és una manera d’entrar en connexió amb els processos inconscients.
Acompanyar el nostre interlocutor en el model metafòric del món és una de les formes més poderoses d’empatia.
Tipus de metàfores
Podem establir una primera diferenciació entre metàfores superficials i profundes:
- Metàfora superficial : quan la semblança és evident i fàcil de captar.
- Exemple: “ Quan et dic les coses és com si estiguessis sord ”
- Metàfora profunda : quan la semblança és més sofisticada i complexa de captar.
- Exemple, si en lloc de la frase anterior dic “ Parlar amb tu és com predicar al desert ”
És important tenir en compte que, a diferència de la psicoanàlisi, a les metàfores de la PNL no interpretarem les del nostre interlocutor, sinó que estem atents al seu món metafòric per acompanyar-lo i conduir-lo en la direcció desitjada.
Una segona diferenciació seria la següent:
- Metàfora d’acompanyament .
- Exemple: si una persona diu: ” Em trobo desorientada com si estigués en un dia fosc d’hivern sobre un llac gelat “
Una forma d’acompanyar-lo pot ser: “Ha de resultar molt confús trobar-t’hi, damunt d’aquesta superfície tan freda i lliscant, sense saber on anar”
- Exemple: si una persona diu: ” Em trobo desorientada com si estigués en un dia fosc d’hivern sobre un llac gelat “
- Metàfora de canvi .
- Exemple: “ Potser puguem buscar alguna llum que t’orienti en el teu camí ”
Aquí hem incorporat algunes paraules de “conducció” que poden suggerir una sortida a la situació, com “ llum que t’orienti en el teu camí ”
- Exemple: “ Potser puguem buscar alguna llum que t’orienti en el teu camí ”
Guiar el meu interlocutor cap a la destinació desitjada mitjançant una metàfora és una intervenció que és tant poderosa com respectuosa. Aquesta estratègia permet que l’inconscient de la persona tregui de la metàfora els significats més pertinents i beneficiosos en aquest moment precís de la seva vida. A més, aquesta metàfora perdura al seu interior com una llavor carregada de possibilitats per cultivar nous i enriquidors significats.
