Actualizat: 2 de maig de 2024

Milton Hyland Erickson (1901-1980) va ser un psiquiatre nord-americà i psicoterapeuta pioner, conegut per les seves innovadores contribucions al camp de la psicoteràpia, especialment en el desenvolupament de la hipnosi clínica i la teràpia familiar i estratègica. El seu treball ha tingut un profund impacte en la psicoteràpia moderna, particularment a les àrees de teràpia breu i teràpies orientades a solucions.

Vida Primerenca i Educació

Erickson va néixer a Aurum, Nevada, i va créixer en condicions rurals, cosa que li va proporcionar una comprensió profunda de la naturalesa humana i la comunicació no verbal. Als 17 anys, Erickson va ser afectat per la poliomielitis, cosa que el va deixar gairebé completament paralitzat. Durant aquest període, va començar a experimentar i a aprendre sobre l’autosugestió i la hipnosi, cosa que li va permetre recuperar-se en gran mesura, encara que amb seqüeles permanents que van afectar la mobilitat per la resta de la vida.

Carrera i Contribucions

Erickson va obtenir el seu grau en medicina per la Universitat de Wisconsin el 1928 i posteriorment es va especialitzar en psiquiatria. Al llarg de la seva carrera, es va interessar cada cop més a l’estudi de la hipnosi, arribant a ser una figura central en aquest camp.

Llegat

Milton Erickson és considerat un dels terapeutes més innovadors i versàtils del segle XX. Va fundar l’American Society for Clinical Hypnosis i va deixar un llegat durador en forma de nombrosos deixebles i seguidors que han continuat i expandit el seu treball. El seu enfocament centrat en el client i el seu ús creatiu de la hipnosi han influenciat moltes àrees de la psicoteràpia, incloses la teràpia breu, la teràpia familiar, la teràpia narrativa i la programació neurolingüística (PNL).

Erickson va morir el 1980, però el seu treball continua sent una font d’inspiració per a terapeutes de tot el món, demostrant que les limitacions físiques no són un obstacle per aconseguir un impacte significatiu a la vida de les persones i en el camp de la psicoteràpia.

Relació amb la Programació Neurolingüística (PNL)

La PNL va ser desenvolupada a principis dels anys 70 per Richard Bandler i John Grinder, que es van inspirar en les tècniques i l’estil terapèutic d’Erickson. La PNL estudia com les persones organitzen el pensament, el sentiment, el llenguatge i el comportament per produir resultats. Erickson és considerat un dels tres models originals de la PNL (juntament amb Virginia Satir i Fritz Perls), específicament pel seu enfocament en el llenguatge i la comunicació no verbal.

Anècdotes

Milton H. Erickson és famós no només per les seves contribucions teòriques i pràctiques a la psicoteràpia i la hipnosi, sinó també per les seves anècdotes, moltes de les quals il·lustren de manera vívida el seu enfocament únic i la seva habilitat per provocar canvi en els pacients. Aquestes són algunes de les seves anècdotes més conegudes:

1. La Pacient que no Podia Ser Hipnotitzada

S’explica que una vegada Erickson va tenir una pacient que insistia que era impossible hipnotitzar-la. Erickson, en lloc de contradir-la o intentar directament hipnotitzar-la, simplement va suggerir que podria ensenyar-li com hipnotitzar algú més. Durant el procés d’ensenyament, Erickson la va guiar a través dels passos de la hipnosi, descrivint detalladament com se sentiria quan sigués hipnotitzada. Sense adonar-se’n, la pacient va entrar en un profund estat hipnòtic, demostrant la seva habilitat, però creient que havia estat completament conscient i resistent a la hipnosi.

2. L’home que volia estar paralític

Una de les històries més intrigants sobre Erickson involucra un home que volia ser paralític de la cintura cap avall. En lloc de desafiar directament aquest desig, Erickson li va demanar que imaginés com seria la seva vida si el seu desig es complís, detallant cada aspecte de la seva vida diària i les dificultats que enfrontaria. Després d’aquest exercici, l’home va començar a reconsiderar el desig, i finalment va abandonar la idea del tot. Aquest enfocament reflecteix la tècnica ericksoniana d’unir el símptoma, usant la pròpia lògica del pacient per guiar-lo cap a un canvi de perspectiva.

3. La Recepta de la “Carrera de Cavalls”

Una altra famosa anècdota involucra una dona que patia de depressió severa i havia estat hospitalitzada. Erickson, sabent que ella havia estat una vegada aficionada a les curses de cavalls, li va prescriure sortir del llit a les 6:30, vestir-se i visitar un lloc diferent cada dia per llegir el diari, prestant atenció particular a les carreres de cavalls . Aquest exercici, aparentment irrellevant per a la seva depressió, li va donar un propòsit diari, va reactivar el seu interès en una passió anterior, i finalment va ajudar a millorar-ne l’estat d’ànim i de motivació.

4. Superant la Dificultat per empassar

Erickson va tractar una noia que tenia dificultat per empassar, cosa que la va portar a evitar menjar en públic per por d’ennuegar-se. En lloc d’abordar el problema directament, Erickson li va demanar que portés una poma a la propera sessió i va procedir a parlar-li sobre temes completament aliens. Mentre estaven distrets, van començar a menjar-se les pomes, i sense adonar-se’n, la jove va poder menjar sense cap problema. Aquest enfocament indirecte va ajudar la pacient a superar la seva por sense haver d’enfrontar-lo directament.

Aquestes anècdotes il·lustren el geni d’Erickson per utilitzar allò que sembla ser una conversa casual o activitats quotidianes com a poderoses intervencions terapèutiques. El seu enfocament estava profundament arrelat en la creença que l’inconscient és una font de recursos i de saviesa, i que, en accedir a aquests recursos de manera creativa, es poden resoldre problemes aparentment insuperables.