A Sant Jordi llibres i roses
Celebrant l’amor amb un fragment del llibre “Com t’estimo jo” de Pilar Morales
23 d'abril de 2020
Sant Jordi, dia de roses i llibres
Sant Jordi és dia de flors i de paraules: la festa més bonica … i, enguany, la viurem diferent: no passejarem per les parades de llibres i flors i no parlarem amb els autors i demanarem dedicatòries de llibres. La viurem diferent i segurament la recordarem sempre. Per això, volem contribuir a que sigui un bon record. Per això et convidem a veure la presentació del llibre “Com t’estimo jo” de Pilar Morales que, com parla de l’amor, sempre és actual. Pots accedir des d’aquest enllaç: vídeo de la presentació
El llibre és un cant a l’amor i la vida. Feliç dia de Sant Jordi!
Pots comprar el llibre a Amazon en aquest enllaç o encarregar-nos-ho a nosaltres per aconseguir-lo més barat i dedicat per l’autora 😉
Com a exemple, aquí et deixo un fragment del llibre: “Les roses de Sant Jordi“
Les roses de Sant Jordi
El teu primer Sant Jordi conscient va ser un dia molt especial per a nosaltres.
Com cada matí, vam esmorzar, parlar i riue mentre jo prenia el meu cafè negre i tu, el teu cafè d’aigua. Després, vam anar al menjador i vam seure al sofà. Allà, et vaig explicar que aquell era un dia especial i molt bonic perquè es regalava una rosa a les persones que estimaves. Et vaig dir que dibuixaríem una rosa molt bonica perquè tu se la regaléssis a cada persona que volies i, entre les dues, vàrem fer la llista de persones i vam passar bona part del matí dibuixant roses.
Tu eres molt petita i encara no sabies pintar roses, així que jo agafava la teva maneta i, amb les mans juntes, dibuixàvem i pintàvem una rosa per a cada persona de la llista i, quan acabàvem cadascuna de les nostres obres d’art, tu signaves “ Maria” guiada per mi.
Quan acabàvem cada regal, totes dues ens miràvem satisfetes i comentàvem com ens havia quedat de bonica la flor. I així, la tauleta del menjador es va anar omplint de roses vermelles, que era el teu color preferit. Hi havia roses per la mamà, el papà, la tata, el iaio, la iaia, la tieta Cristina… Ja gairebé havíem acabat quan tu, molt decidida, vas prendre la iniciativa, vas agafar un dels fulls en blanc que encara quedaven a la taula, vas agafar el color vermell i, molt concentrada, vas dibuixar una espècie de puça vermella al mig del full. Vas insistir i la puça es va fer una mica més gran i va quedar com una taca vermella que jo encara no sabia què era.
Llavors, vas canviar de color i vas fer un guixot a un costat del full. Tenies poc més de dos anys, Maria, i saps què era el que estaves fent? Et vas girar cap a mi, que et mirava intrigada, em vas donar el full i em vas dir, amb la teva mitja llengua “I aquesta flor tan bonica és per a tu, tieta”.
Havies dibuixat una rosa per a mi! Aquelles precioses ratlles vermelles eren una rosa! I les ratlles negres eren el teu nom… Et vaig fer tants petons que tu reies contenta de l’efecte que tenia en mi el teu dibuix mentre jo et deia que aquella era la rosa més bonica de tot el món.
Havíem passat el matí dibuixant roses, la primera rosa l’havia dibuixat jo per a tu. La resta les havíem dibuixat juntes i tu, amb només dos anys, t’havies adonat que jo no tenia rosa i la vas fer per a mi. Sempre recordaré aquell dia de Sant Jordi, la teva careta feliç i la petita i preciosa rosa que vas dibuixar per a mi.
