Actualizat: 18 de gener de 2024

El metamodel es divideix en dues parts, el metamodel 1 i el metamodel 2 , que s’enfoquen en la identificació i correcció de patrons lingüístics específics.

Es pot dir que el Metamodel 1 té com a objectiu completar el mapa del món d’una persona.

El Metamodel 1 cerca identificar i clarificar certes formes de llenguatge que poden ser vagues o ambigües, per recuperar informació important que s’ha omès o que s’ha perdut en passar de l’experiència sensorial a la comunicació verbal.

El Metamodel 1 treballa amb Omissions i comparacions, Verbs no especificats i Nominalitzacions:

• Omissions i comparacions El Metamodel 1 busca identificar les omissions que les persones fan quan parlen, és a dir, quan ometen informació important que podria ajudar a entendre millor el que estan dient. També cerca identificar les comparacions implícites que es fan, quan s’estableix una relació entre dues coses sense esmentar explícitament aquesta relació. Per exemple, “Aquest cotxe és més ràpid que l’anterior” implica una comparació entre dos cotxes, encara que només se’n mencioni explícitament un.
• Verbs no especificats : El Metamodel 1 cerca identificar verbs que no estan específicament definits i que poden ser ambigus. Per exemple, “Ell es preocupa pel seu treball” no especifica què vol dir “preocupar-se” en aquest context. El Metamodel 1 cerca aclarir i especificar els verbs que s’utilitzen en la comunicació.
• Nominalitzacions : El Metamodel 1 busca identificar quan els verbs han esdevingut substantius, és a dir, quan s’ha nomenat una acció o procés com si fos una cosa. Per exemple, “La decisió va ser presa pel comitè” converteix l’acció de prendre una decisió en una cosa (la decisió) i pot portar a confusió. El Metamodel 1 busca desnominalitzar i aclarir l’acció o el procés darrere de la nominalització.

Les preguntes del Metamodel 1 de la PNL són conegudes com a “preguntes de precisió” i són:

• Què específicament? – Aquesta pregunta es fa servir per obtenir més detalls sobre una experiència o esdeveniment. Per exemple, si algú diu “tinc un problema”, es pot fer servir aquesta pregunta per obtenir més informació específica sobre el problema en qüestió.
• Com específicament? – Aquesta pregunta s’utilitza per obtenir més detalls sobre el procés o la manera com es duu a terme alguna cosa. Per exemple, si algú diu “no ho puc fer”, es pot utilitzar aquesta pregunta per obtenir més informació sobre com està intentant fer-ho i quins problemes està experimentant.
• Qui específicament? – Aquesta pregunta es fa servir per obtenir més informació sobre les persones involucrades en una experiència o esdeveniment. Per exemple, si algú diu “ningú m’entén”, es pot utilitzar aquesta pregunta per obtenir més informació sobre qui són les persones que no ho entenen i en quines situacions passa això.
• On específicament? – Aquesta pregunta s’utilitza per obtenir més informació sobre el lloc on passa una experiència o esdeveniment. Per exemple, si algú diu “no m’agrada anar a aquesta botiga”, es pot fer servir aquesta pregunta per obtenir més informació sobre quins aspectes de la botiga no li agraden.
• Quan específicament? – Aquesta pregunta s’utilitza per obtenir més informació sobre el moment en què passa una experiència o un esdeveniment. Per exemple, si algú diu “sempre em passa el mateix”, es pot fer servir aquesta pregunta per obtenir més informació sobre quins moments específics estan experimentant problemes similars.
• Què significa específicament? – Aquesta pregunta es fa servir per obtenir més informació sobre el significat que la persona està donant a una experiència o esdeveniment. Per exemple, si algú diu “no ho puc fer bé”, es pot utilitzar aquesta pregunta per obtenir més informació sobre què significa “fer-ho bé” per a ells i què està fent que sentin que no ho poden fer.

En fer aquestes preguntes, podem recuperar el procés darrere de l’estructura de superfície del llenguatge i, per tant, obtenir una comprensió més precisa i completa de l’experiència i el mapa del món de la persona que parla. En eliminar les generalitzacions, les distorsions i les omissions del llenguatge, podem arribar a l’essència del que s’està comunicant i, per tant, millorar la nostra comprensió i comunicació.

Omissions i comparacions

En PNL, les omissions i comparacions fan referència a patrons lingüístics que poden indicar que hi ha informació faltant o que s’està fent una comparació implícita entre dues coses sense especificar en quins aspectes són similars o diferents.

Les omissions fan referència a la manca d’informació en una estructura lingüística. Per exemple, algú podria dir “No entenc” sense especificar allò que no entén. Altres omissions comunes són les negacions, com ara “No tinc temps”, sense especificar per a quina activitat no es té temps.

Les comparacions es refereixen a la manera com es fan comparacions implícites entre dues coses sense especificar en quins aspectes són similars o diferents. Per exemple, algú podria dir “Aquest hotel és millor que l’altre”, sense especificar en quins aspectes és millor. Altres comparacions comunes són les generalitzacions, com ara “Totes les persones són iguals”, sense especificar en quins aspectes són iguals.

Aquestes preguntes busquen ajudar la persona a omplir els buits a la seva estructura lingüística i aclarir els punts que estan sent comparats implícitament per entendre millor la seva experiència.

Verbs no especificats

Els verbs no especificats són aquells que no indiquen amb precisió l’acció específica que s’està fent. Per exemple, “fer”, “tenir”, “estar”, “ser”, entre d’altres, són verbs no especificats, ja que poden ser aplicats a una àmplia varietat d’accions diferents.

En el context del metamodel del llenguatge, els verbs no especificats poden portar a la vaguetat i la manca de precisió en la comunicació, cosa que alhora pot dificultar la comprensió i la resolució de problemes. Per tant, el Metamodel busca identificar i aclarir aquests verbs no especificats per a una millor comunicació i entesa.

Per exemple, si algú diu “tinc un problema”, el Metamodel podria preguntar: “Quin problema tens específicament?” per a que la persona sigui més específica i detallada sobre el problema en qüestió.

Nominalitzacions

Les nominalitzacions són paraules que originalment són verbs o processos però que han estat convertides en substantius, és a dir, en coses o entitats. En termes simples, és prendre una acció o procés i convertir-la en una cosa estàtica, en comptes de veure-la com un procés continu.

Per exemple, en lloc de dir “estic aprenent” (verb), es pot dir “tinc coneixements” (substantiu) o en lloc de dir “m’estic comunicant” (verb), es pot dir “la comunicació és difícil” (substantiu).

Això pot ser problemàtic perquè les nominalitzacions poden amagar l’acció que es duu a terme, cosa que fa que sigui més difícil entendre què és el que realment està passant. A més, les nominalitzacions sovint no tenen claredat i precisió, cosa que pot fer que sigui difícil per a la persona que les utilitza comunicar les seves idees de manera efectiva.