Quadre de submodalitats

Identificant i transformant patrons i associacions per a un major benestar

Actualizat: 18 de gener de 2024

Un quadre de les principals submodalitats per a cada sistema representacional és una eina utilitzada en Programació Neurolingüística (PNL) que permet identificar i categoritzar les diferents submodalitats que són presents a cada sistema representacional, és a dir, a cadascun dels canals que utilitzem per processar la informació que rebem del món extern .

Aquest quadre pot ser útil en diversos contextos, com ara la teràpia i el coaching, ja que permet identificar patrons i associacions que poden estar afectant el comportament i les emocions d’una persona.

En conèixer les submodalitats que són presents en cada sistema representacional, és possible treballar-hi de manera específica i aconseguir canvis significatius en la manera com es processa i s’interpreta la informació.

Per exemple, en conèixer les submodalitats visuals que utilitza una persona, és possible identificar es té una tendència a enfocar-se en detalls específics o si es prefereix una visió més general. En funció d’això, es poden fer servir tècniques específiques de PNL per modificar aquestes submodalitats i aconseguir canvis en la percepció i en el comportament de la persona.

Submodalitats visuals

• Brillantor : el nivell de lluminositat de la imatge.
• Color : el to i la saturació del color a la imatge.
• Mida : la mida de la imatge en relació amb el camp visual intern.
• Forma : la forma de la imatge.
• Ubicació : la posició de la imatge en relació amb el camp visual intern.
• Distància : la distància percebuda de la imatge en relació amb l’observador.
• Perspectiva : l’angle de visualització de la imatge.
• Enfocament : la nitidesa de la imatge.
• Moviment : la presència o absència de moviment a la imatge.
• Enquadrament : els límits o marc que envolten la imatge.
• Profunditat : la sensació de profunditat o de pla a la imatge.
• Contrast : la diferència entre les parts més clares i més fosques de la imatge.
• Lluminositat : la quantitat de llum que emana de la imatge.
• Textura : la qualitat de la superfície visual de la imatge.
• Transparència : la claredat de la imatge en relació amb el seu fons.

Submodalitats auditives

• To : l’alçada o freqüència del so.
• Volum : la intensitat o amplitud del so.
• Ritme : el patró temporal del so.
• Timbre : la qualitat del so, que pot variar segons l’instrument, la veu o l’objecte que el produeix.
• Localització : la direcció des de la qual prové el so a l’espai.
• Durada : la longitud del so.
• Espaiat : la separació entre els sons.
• Ressò : l’efecte de reverberació que es produeix en un espai tancat.
• Silenci : l’absència de so.
• Freqüència : la quantitat de cicles per segon que es produeixen al so.
• Harmonia : la combinació de sons en un patró agradable per a l’oïda.
• Dissonància : la combinació de sons en un patró desagradable per a l’oïda.
• Modulació : la variació del to, volum o ritme al so.

Submodalitats cinestèsiques

• Tensió : la sensació de tensió o relaxació al cos.
• Temperatura : la sensació de calor o fred al cos.
• Textura : la sensació de suavitat, rugositat, duresa, etc. a la pell.
• Pes : la sensació de pes o lleugeresa al cos.
• Pressió : la sensació de pressió o manca d’ella al cos.
• Moviment : la sensació de moviment o d’estar quiet a l’espai.
• Respiració : la sensació de respiració, incloent-hi la profunditat, el ritme i la ubicació de la respiració al cos.
• Vibració : la sensació de vibració o d’estar quiet al cos.
• Postura : la sensació de la posició del cos i la manera com se sosté a l’espai.
• Equilibri : la sensació d’equilibri o desequilibri al cos.
• Localització : la sensació d’on se sent una experiència al cos.
• Intensitat : la sensació de la intensitat d’una experiència al cos.
• Flexibilitat : la sensació de flexibilitat o rigidesa al cos.
• Ressonància : la sensació de ressonància o vibració al cos.

Raimon Espurz
Direcció d’Adaptic