WhatsApp      Trucada      Localització
Vés al contingut
metamodelo

Metamodel del llenguatge

Una eina efectiva per a la comunicació i el canvi

Actualizat: 19 de gener de 2024

Provant la lectura de l'article amb veu sintètica:

El metamodel és una eina de la Programació Neurolingüística (PNL) que permet analitzar i clarificar el llenguatge utilitzat per una persona per comprendre la seva estructura de pensament i percepció del món. El metamodel es divideix en dues parts, el metamodel 1 i el metamodel 2 , que s’enfoquen en la identificació i correcció de patrons lingüístics específics. A través de l’ús del metamodel, és possible accedir a informació i significats que s’han omés o generalitzat en la comunicació d’una persona.

Què és el Metamodel?

El Metamodel del llenguatge són un conjunt de preguntes que tenen com a objectiu ajudar-nos a comprendre el model de món (mapa) de cadascun i també a ampliar-lo per fer-lo més útil i operatiu.

Mapes útils

En el context del Metamodel de la Programació Neurolingüística (PNL), “mapes útils” fa referència a les estructures mentals que utilitzem per representar la nostra experiència interna i per comunicar-nos amb els altres.

En altres paraules, un “mapa útil” és una representació interna de la realitat que ens ajuda a entendre el món que ens envolta i a interactuar-hi de manera efectiva. Aquests mapes útils són subjectius i es basen en les nostres percepcions, experiències, valors i creences personals.

metamodel

Per exemple, si dues persones presencien el mateix esdeveniment, poden tenir una experiència i una percepció diferent del que va passar, perquè el seu mapa útil de la realitat és diferent.

L’objectiu del metamodel de la PNL és identificar i qüestionar les generalitzacions, distorsions i omissions en el llenguatge que utilitzem per comunicar els nostres mapes útils. En fer-ho, podem explorar i expandir la nostra comprensió de la realitat i, en darrera instància, millorar la nostra comunicació i les nostres relacions interpersonals.

És important tenir en compte que el terme “mapa útil” no implica que la nostra representació de la realitat sigui objectivament “veritable” o “correcta”. Més aviat, fa referència a la idea que les nostres representacions internes de la realitat poden ser útils o no útils per assolir els nostres objectius personals i professionals.

El Metamodel de la PNL ens ajuda a identificar les limitacions i distorsions als nostres mapes útils i a expandir la nostra comprensió de la realitat per aconseguir una comunicació i una comprensió més efectives.

Estructura superficial vs estructura profunda

En PNL es considera que els fets o la realitat externa són filtrats per l’experiència interna de cada persona i que, per tant, la manera com s’interpreten i es representen a la nostra ment pot variar d’una persona a una altra.

La “estructura superficial” és la manera com expressem verbalment la nostra experiència interna. És a dir, és la manera com comuniquem als altres la nostra representació subjectiva de la realitat. Aquesta estructura superficial està influenciada per la nostra estructura profunda, que és el significat que atribuïm a les nostres experiències i que es pot basar en les nostres creences, valors, experiències passades i altres factors.

Per tant, quan parlem amb altres persones, estem compartint la nostra estructura superficial i, a través d’aquesta, podem inferir certes coses sobre la seva estructura profunda. Per exemple, si algú utilitza un llenguatge ple de generalitzacions o distorsions, podem inferir que la seva estructura profunda es pugui basar en certes creences o supòsits limitants.

Una de les eines principals del Metamodel de la PNL és la capacitat de recuperar el procés a partir de l’estructura de superfície que una persona utilitza per expressar el seu “mapa del món” d’una situació determinada.

estructura-superficial-i-profunda

El metamodel de la PNL ens proporciona preguntes específiques per recuperar el procés darrere de l’estructura de superfície. En fer-ho, podem identificar les generalitzacions, distorsions i omissions que poden estar limitant la comprensió de la situació i, per tant, podem expandir la nostra comprensió i el nostre “mapa del món” de la mateixa.

En última instància, l’objectiu del metamodel de la PNL és ajudar-nos a millorar la nostra comunicació i les nostres relacions interpersonals, en proporcionar-nos una eina per identificar i qüestionar els patrons limitants de llenguatge que poden estar afectant la nostra comprensió de la realitat.

Estructura de lexperiència

L’estructura de l’experiència d’una persona es refereix a la manera com aquesta persona organitza, processa i dóna significat a la informació que rep a través dels sentits i les experiències. És a dir, com la persona construeix la pròpia realitat subjectiva a partir de la informació que rep del món exterior.

En Programació Neurolingüística (PNL), es considera que lestructura de lexperiència d’una persona es compon de tres elements interrelacionats: els processos mentals, el llenguatge i el comportament. Aquests elements estan interconnectats de tal manera que allò que una persona pensa, sent i fa estan en contínua retroalimentació i s’influeixen mútuament.

Els processos mentals fan referència a les formes en què una persona processa i organitza la informació sensorial que rep. Això inclou la manera com la persona construeix les seves representacions internes de la realitat (imatges, sons, sensacions), com organitza i relaciona aquests elements, com assigna significat a la informació i com crea el seu propi model del món.

El llenguatge és el mitjà pel qual les persones es comuniquen i es relacionen amb el món. El llenguatge reflecteix l’estructura de l’experiència de la persona, i alhora afecta com la persona percep i processa la informació. El llenguatge inclou tant el llenguatge verbal com el no verbal (gestos, to de veu, expressions facials, postura, etc.).

El comportament és la manera com una persona actua al món, i està influenciat tant pels processos mentals com pel llenguatge. El comportament inclou tant les accions observables com les respostes emocionals, i està en interacció constant amb l’entorn i amb els processos mentals.

És habitual que, en expressar la nostra experiència sensorial a través del llenguatge, seleccionem, simplifiquem i generalitzem la informació que rebem.

  • Seleccionar significa triar un conjunt d’informació sensorial per enfocar l’atenció conscient en ella. Quan experimentem el món a través dels nostres sentits, rebem una gran quantitat d’informació sensorial en tot moment. Per poder processar aquesta informació, el nostre cervell selecciona certs aspectes rellevants de l’experiència i els filtre perquè puguin ser processats per la nostra ment conscient. Per tant, seleccionar implica l’elecció de certs detalls o aspectes de l’experiència sensorial i la ignorància o exclusió d’altres.
    Per exemple, en una festa, un convidat pot seleccionar i enfocar-se només a la música que està sonant, ignorant la resta dels sons ambientals com la conversa d’altres persones, el so dels plats i gots, etc.
  • Simplificar significa reduir o fer més senzill una cosa que és complexa o difícil d’entendre. En el context del llenguatge, simplificar implica triar les paraules, frases o conceptes que siguin més clars i comprensibles per al receptor de la comunicació. En altres paraules, es tracta d’expressar la idea de manera més clara i concisa.
    Per exemple, quan es descriu una pel·lícula, es pot simplificar la trama dient que és una història d’amor entre dues persones que tenen obstacles per estar junts, en lloc de donar tots els detalls i subtrames de la pel·lícula.
  • Generalitzar és un procés mental que implica prendre una experiència específica i estendre-la a una categoria o concepte més ampli. En altres paraules, generalitzar significa extrapolar un patró o idea comuna a partir d’un conjunt d’experiències particulars per poder aplicar-lo a situacions similars en el futur.
    Per exemple, en descriure un restaurant, algú pot generalitzar en dir que “el menjar és bo” en lloc de descriure cada plat individualment.
estructura-de-la-experiència

Això és perquè la nostra capacitat de processar informació sensorial és molt més gran que la nostra capacitat de processar informació lingüística, per la qual cosa sovint hem de reduir la complexitat de l’experiència sensorial per poder expressar-la amb paraules.

El Metamodel és una eina lingüística dissenyada per explorar i aclarir l’estructura de l’experiència d’una persona, permetent identificar patrons lingüístics que puguin indicar omissions, generalitzacions o distorsions al mapa mental.

Tanmateix, és important tenir en compte que aquesta simplificació i generalització pot portar a distorsions i omissions en la nostra comunicació, cosa que pot generar malentesos i confusions. És per això que el Metamodel de PNL ens convida a explorar més a fons l’estructura de l’experiència interna d’una persona, per poder identificar i aclarir qualsevol distorsió o generalització que pugui afectar-ne la comunicació.

En aquest sentit, el Metamodel pot ajudar la persona a prendre consciència de com ha construït la seva estructura de l’experiència i a examinar les pressuposicions i els supòsits subjacents. En fer-ho, la persona pot expandir la comprensió del món i de si mateixa, i eventualment canviar la seva perspectiva i comportament de manera més efectiva. Per tant, la relació entre l’estructura de l’experiència i el Metamodel és estreta, ja que el Metamodel proporciona un marc per analitzar i clarificar l’estructura de l’experiència d’una persona.

Suposicions i creences limitants

Les suposicions i les creences limitants poden tenir un impacte significatiu en la manera com una persona es comunica i comprèn la seva pròpia experiència. Aquestes suposicions i creences poden ser tant conscients com inconscients i poden ser apreses o adquirides al llarg del temps.

En el context de la Programació Neurolingüística (PNL), es considera que aquestes suposicions i creences limitants poden ser una barrera per a la comunicació efectiva i per aconseguir els objectius personals i professionals. Algunes d’aquestes creences limitants poden ser:

  • Creure que no s’és prou bo o capaç
  • Creure que no es mereix l’èxit o la felicitat
  • Creure que no es pot confiar en els altres
  • Creure que les coses mai no canviaran o milloraran
  • Creure que sempre es té la raó o que els altres sempre estan equivocats

Aquestes creences limitants poden ser reforçades per experiències negatives passades, així com per la influència d’altres persones i de la cultura on es viu.

Les suposicions, per altra banda, són creences que s’accepten com a veritables sense haver estat comprovades o qüestionades adequadament. Aquestes suposicions poden estar basades en generalitzacions o en estereotips, i poden ser la causa de malentesos i conflictes a la comunicació. Algunes suposicions comunes són:

  • Suposar que es coneix allò que l’altra persona pensa o sent
  • Suposar que l’altra persona sap el que un vol o necessita
  • Suposar que les coses sempre seran d’una manera determinada
suposicions-i-creences-limitants

Per superar aquestes suposicions i creences limitants, és important prendre’n consciència i qüestionar-les, preguntant-se si són realment veritables i si estan sent útils per assolir els objectius personals i professionals.

La PNL ofereix eines i tècniques per identificar i canviar aquestes creences limitants i suposicions, i així millorar la comunicació i la comprensió de la pròpia experiència.

Tipus de metamodel

El metamodel es divideix en dues parts, el metamodel 1 i el metamodel 2, que són dos enfocaments complementaris utilitzats a la Programació Neurolingüística (PNL) per identificar i corregir patrons lingüístics específics en el llenguatge d’una persona.

Ambdós enfocaments del metamodel són útils per millorar la comunicació, comprendre les experiències de les persones de manera més precisa i ampliar la perspectiva sobre qualsevol situació en què s’estigui treballant.

Metamodel 1

El metamodel 1 se centra en la identificació i la correcció de patrons lingüístics que involucren omissions, generalitzacions i distorsions en el llenguatge d’una persona. Per exemple, una persona podria dir “sempre fracàs en tot el que faig” en comptes de dir “he experimentat alguns fracassos recentment en algunes àrees de la meva vida”. En aquest cas, el metamodel 1 es faria servir per aclarir i especificar les afirmacions de la persona per obtenir una imatge més precisa de la seva experiència.

Metamodel 2

El metamodel 2 s’enfoca en la identificació i la correcció de patrons lingüístics que involucren pressuposicions, judicis i altres formes de llenguatge que limiten la comprensió i la comunicació efectiva. Per exemple, una persona podria dir “no puc creure que algú tan intel·ligent com tu pugui ser tan ingenu”. En aquest cas, el metamodel 2 s’utilitzaria per identificar i desafiar els judicis i pressuposicions que la persona està fent i per aclarir i especificar-ne el punt de vista.

Empatia a l’aplicació del Metamodel

És important mantenir l’empatia amb la persona quan s’utilitza el metamodel perquè aquesta eina de PNL pot ser vista com una tècnica d’interrogatori si no es fa servir adequadament, cosa que pot portar a una conversa tensa o incòmoda. Mantenir l’empatia significa reconèixer que cada persona té el seu propi mapa del món, la pròpia manera de percebre, processar i comunicar la informació, i respectar aquesta singularitat. També implica escoltar activament, fer preguntes clares i no tenir una actitud de judici o crítica envers la persona. En mantenir l’empatia, s’estableix una connexió respectuosa i genuïna amb la persona, cosa que facilita l’exploració de la seva experiència i la identificació de possibles patrons limitants en el pensament o la comunicació.

Una garantia possible de mantenir l’empatia durant l’aplicació del metamodel és la utilització de suavitzants lingüístics.

empatia-en-metamodel

Els suavitzants lingüístics són paraules o frases que s’utilitzen per atenuar o suavitzar la intensitat d’una afirmació o expressar una opinió amb certa precaució. S’utilitzen sovint en el llenguatge quotidià per evitar que la comunicació resulti massa directa o abrupta, o per mostrar respecte o consideració cap a l’oient.

Alguns exemples de suavitzants lingüístics són: “potser”, “pot ser”, “en certa mesura”, “fins a cert punt”, “sembla ser que”, “segons crec”, “em sembla que”, “crec que”, “segons la meva opinió”, “segons el meu parer”, entre d’altres.

Pròxima convocatòria del Taller gratuït de PNL:

  • 15 de febrer de 2024 de 19 a 21h

Vols saber més sobre el nostre curs de Practitioner en PNL?

Disculpa perquè encara no tenim programada la següent promoció.
No obstant això, pots reservar la teva plaça ara per no oblidar-te i t'avisarem quan tinguem la programació feta. Fes clic en aquest botó...

Raimon-Espurz-signa

Raimon Espurz
Direcció d’Adaptic

Copyright © 2003-2024 Adaptic®. All Rights Reserved.
Powered with ♥ By Pilar & Raimon
WhatsApp